Jocs de taula més jugats durant l'agost
L'agost ha estat un mes intens a les nostres nits de jocs dels dimecres. Entre la calor de l'estiu i les ganes de desconnectar en bona companyia, les taules de KLEFF no han parat: s'han jugat desenes de títols diferents, des de clàssics que fa anys que ens acompanyen fins a les últimes incorporacions de la nostra ludoteca, que ja suma més de 700 jocs disponibles per a socis i visitants.
En aquest repàs hem volgut destacar cinc jocs que han marcat el mes: dues novetats acabades d'arribar que ja s'han convertit en habituals de taula (Rebirth i El Gato y la Torre) i tres títols que porten més temps a la nostra col·lecció però que a l'agost han tornat a ser grans protagonistes: La Cuenta, Heat: Pedal to the Metal i Faraway. Cadascun d'ells representa un estil de joc molt diferent: des de la gestió territorial pausada de Rebirth fins a l'adrenalina d'una cursa de cotxes a Heat, passant pel faroleo de sobretaula de La Cuenta, l'estratègia condensada de Faraway i la destresa cooperativa d'El Gato y la Torre, la qual cosa és una bona mostra de la varietat de perfils i gustos que es donen cita cada setmana a les nostres taules.
Si et ve de gust provar-ne qualsevol, pots consultar tota la disponibilitat a la nostra ludoteca online, on figuren tots els títols que formen part de la col·lecció de KLEFF i reservar-los per a la teva propera partida.
Rebirth: el nou Knizia que està arrasant a les taules
Comencem amb la gran novetat del mes: Rebirth, l'últim disseny de Reiner Knizia, publicat a Espanya per Devir.
A Rebirth, cada jugador representa un clan que busca reconstruir un territori (Escòcia o Irlanda, segons la cara del tauler triada) després d'una gran catàstrofe. A cada torn només hi ha una decisió: col·locar la única lloseta que tens a la mà (granja, granja energètica o assentament) a l'espai del tauler que més beneficiï el teu clan, sumant punts de seguida per connectar cultius, fundar comunitats i prendre el control de castells i catedrals.
Pots consultar el reglament complet a el manual oficial de Rebirth.
Cada tipus de lloseta puntua de forma diferent. Les granges d'energia i d'aliments atorguen un punt per cada lloseta del grup contigu del teu color al qual se sumi la nova peça, així que com més gran facis créixer un mateix clúster, més rendible és cada nova lloseta que hi col·loquis. Els assentaments funcionen d'una altra manera: petits, mitjans o grans segons el nombre d'espais que els formen, i quan es completen reparteixen punts entre els jugadors amb més influència (nombre de símbols d'assentament) en aquella zona, premiant sempre a qui més hi ha aportat. Col·locar llosetes al costat d'espais de catedral et permet a més robar cartes de missió privades amb objectius que sumaran punts extra al final de la partida, mentre que ocupar més espais que ningú al voltant d'un castell et dona el control sobre ell i amb això, punts garantits en acabar la partida. El joc conclou tan bon punt tots els jugadors han col·locat la totalitat de les seves llosetes, moment en què se sumen els punts d'assentaments incomplets, castells controlats i missions complertes per determinar qui guanya.
Tot i que el seu desplegament a taula impressiona a primera vista, ja que el tauler s'omple ràpid de llosetes de colors i símbols, Rebirth és un joc molt accessible per a qualsevol jugador: el torn s'explica en cinc minuts i qualsevol persona, tingui o no experiència prèvia amb jocs de taula, entén de seguida què ha de fer. Aquesta combinació de regles lleugeres i decisions amb molt de pes és la signatura de Knizia i és just el que està convertint a Rebirth en un èxit rotund a les nostres nits de jocs. A més, el joc inclou un segon mapa, Irlanda, amb regles lleugerament més avançades (missions públiques compartides, torres rodones amb bonificacions i assentaments de fins a quatre espais), el que li dona una vida extra un cop el grup ja domina la versió escocesa.
Reiner Knizia és, sens dubte, un dels autors de jocs de taula moderns més prolífics del món, doctor en matemàtiques i responsable de centenars de dissenys publicats al llarg de més de tres dècades de carrera, entre ells alguns dels jocs de daus i de cartes més venuts de la història del hobby. A la nostra ludoteca tenim diversos dels seus títols, com Piko Piko, també conegut internacionalment com Pickomino, un àgil joc de daus en què cal arriscar tirades per aconseguir les millors fitxes de cucs abans que se les emporti un altre jugador, Lost Cities: un clàssic joc de cartes a dos jugadors sobre expedicions arqueològiques, considerat una de les obres mestres de Knizia i Mille Fiori un joc de col·locació de llosetes amb mosaics de vidre venecià, de major durada i pes estratègic. Si t'ha agradat Rebirth, qualsevol d'aquests tres és una bona opció per a la teva propera partida a KLEFF.
Rebirth
La Cuenta: el filler de tapes que no falla a cap taula
Seguim amb un dels jocs de cartes més jugats a KLEFF, mes rere mes: La Cuenta, de 2 Tomatoes Games.
La premissa és tan senzilla com reconeixible: un grup d'amics surt de tapes, bar rere bar i a cada ronda algú haurà de pagar el compte... a poder ser, que no siguis tu. Per torns, cada jugador col·loca una carta de tapa (carn, peix o verdura) o una carta especial a la taula. Quan algú no pot o no vol seguir jugant, demana el compte i paga l'acumulat en aquella ronda. La partida acaba quan algun jugador es queda sense estalvis i guanya qui conservi més diners. Pots consultar el reglament complet a les regles oficials de La Cuenta (2a edició).
L'interessant és que no n'hi ha prou amb jugar qualsevol carta: cada tapa es col·loca a la seva columna corresponent, i el seu valor ha de ser igual o superior al de l'última carta jugada en aquella fila, així que el compte només pot anar a més. A això se sumen cartes especials que trenquen la rutina i afegeixen faroleo pur: el plat cremat bloqueja una fila sencera, el cafè congela gairebé tota l'acció de la ronda, i la carta a mitges reparteix el cost del compte entre tots els presents. Quan un jugador no pot o no vol jugar cap carta més, demana el compte, paga l'acumulat en aquella ronda de la seva butxaca d'estalvis, i es comença a visitar el següent bar. La partida es tanca en el moment en què algú es queda sense estalvis, i llavors guanya qui conservi més diners.
El seu èxit a KLEFF té una explicació clara: és ràpid (partides de només 15-20 minuts que es completen gairebé d'una tirada), té una temàtica molt divertida que tothom reconeix a l'instant, qui no ha discutit alguna vegada sobre qui paga la ronda de tapes? i unes il·lustracions amb molta personalitat. A això se li afegeix una interacció directa molt alta: no és un joc en què cadascú vagi a la seva, sinó que les decisions d'un jugador afecten de seguida als altres, la qual cosa genera aquells moments de tensió i rialles que fan que una partida sempre en demani una altra. És d'aquests jocs que encaixen perfectament entre partida i partida, com a filler d'escalfament en arribar a la taula o com a tancament perfecte d'una nit de jocs.
Amb aquest nivell d'èxit a les nostres taules, a l'octubre organitzarem un torneig de La Cuenta! Estigueu atents a les nostres xarxes socials, on anunciarem data i forma d'inscripció tan aviat com estiguin tancades.
I per als qui segueixin de prop la trajectòria del joc: La Cuenta ja s'ha traduït a l'alemany i serà publicat per Pegasus Spiele, un dels grans referents de l'edició de jocs de taula a Europa. Una notícia que confirma el que a KLEFF ja sabíem: aquest filler té ganxo internacional.
La Cuenta
Heat: Pedal to the Metal, gasolina pura a les nostres nits de jocs
Un altre fix de les nostres taules d'agost (i en qualsevol mes) ha estat Heat: Pedal to the Metal, de Days of Wonder.
Heat és un joc de curses amb gestió de mall ambientat en la Fórmula 1 dels anys seixanta i setanta, en què cada jugador pilota un cotxe per un circuit real o inventat, combinant cartes de velocitat numerades (0 a 5, més algunes comodí) per avançar el màxim nombre de caselles possible sense perdre el control en els revolts. Cada jugador té una mà de set cartes i, en el seu torn, juga tantes com li permeti la marxa en què circula (entre 1 i 4), podent pujar o baixar una marxa per torn sense cost. Pots consultar el reglament complet a les regles oficials de Heat.
La clau està a administrar bé la calor del motor: forçar-lo et permet canviar dues marxes de cop en lloc d'una, però cada vegada que ho fas afegeixes al teu propi mall una carta de calor, que ocuparà espai a la teva mà i reduirà el teu marge de maniobra en torns futurs a menys que la refredis jugant en marxes baixes. A això se sumen les cartes d'estrès, autèntics comodins de valor desconegut que obliguen a robar una carta extra del mall en el moment de jugar-les, afegint aquest punt d'incertesa tan característic del disseny. Gestionar bé quan arriscar a les rectes i quan frenar abans d'un revolt (cada revolt té un límit de velocitat que, si se supera, provoca perdre el control i retrocedir) és el que separa els pilots que arriben primer dels que es queden tirats a mig circuit.
El passat 1 de juliol vam organitzar un torneig de Heat a KLEFF que va ser tot un èxit de participació (pots veure l'esdeveniment complet a el nostre Meetup), i l'interès pel joc s'ha mantingut molt viu durant tot l'agost, amb diverses taules repetint cursa cada setmana. Part de la gràcia de Heat és que la comunitat internacional de jugadors crea constantment circuits personalitzats amb els seus propis traçats, revolts i nivells de dificultat per variar l'experiència de cursa més enllà dels circuits oficials inclosos a la caixa del joc base i les seves expansions. Un bon exemple és el circuit fanmade de Montjuïc (Barcelona), perfecte per fer una cursa amb gust de Barcelona pels carrers de la ciutat comtal.
Heat: Pedal to the Metal
Faraway: explorar un continent que canvia amb cada partida
Entre els jocs de cartes que porten temps a la nostra ludoteca i que a l'agost han tornat a sortir a taula amb força hi ha Faraway, de Catch Up Games i publicat a Espanya per Maldito Games.
La partida es desenvolupa al llarg de vuit rondes. En cadascuna, tots els jugadors trien en secret i de forma simultània una carta de regió de la seva mà de tres i la col·loquen de cara avall; en revelar-se, s'afegeix a l'extrem dret de la fila d'exploració de cada jugador. A continuació, cadascú tria una nova carta d'un riu compartit de cartes de cara amunt per reposar la seva mà, i aquí entra el cor estratègic del joc: l'ordre de torn per triar del riu depèn de comparar el valor de la carta que s'acaba de jugar, així que ser dels últims a escollir pot deixar-te amb les pitjors opcions. Pots consultar un resum de les regles en espanyol a el reglament de Faraway.
El més original del joc es troba en el seu sistema de puntuació: en acabar la vuitena ronda, les cartes de la fila d'exploració de cada jugador es puntuen en ordre invers a com es van jugar, és a dir, començant per l'última carta col·locada i acabant per la primera. Cada carta de regió representa un personatge amb una condició de puntuació que només té en compte el que ja és visible en aquell moment del recompte (les cartes que es puntuaran després, a l'esquerra, encara no compten). Això obliga a repensar constantment quins combos estàs construint i a quina velocitat convé tancar cada objectiu: jugar una carta poderosa massa aviat a la fila pot significar que, quan arribi el moment de puntuar-la, les condicions que necessitava ja no es compleixin.
Amb partides de només 25 minuts i una rejugabilitat altíssima gràcies a l'aleatorietat de les cartes de regió disponibles en cada ronda i a l'enorme varietat de combinacions entre personatges, Faraway és d'aquests jocs que, un cop entesa la seva mecànica de puntuació invertida que sol sorprendre bastant en la primera partida, enganxa per a diverses rondes seguides. És habitual veure'l sortir a taula a KLEFF com a filler de tancament de taula, quan el grup vol una última partida àgil abans d'acomiadar-se i fins i tot com a punt de partida d'una taula que s'acaba de formar.
Faraway
El Gato y la Torre: destresa, equilibri i molta tensió
Tanqem amb l'altra gran novetat: El Gato y la Torre, dissenyat per Masakazu Takizawa i editat a Espanya per Maldito Games.
És un joc cooperatiu d'habilitat i equilibri en què tot el grup treballa junt per ajudar a Toto, un gatet negre, a arribar fins al desè pis d'una torre cada vegada més alta i inestable. A cada torn, el jugador actiu tria entre dues accions: construir un nou pis a la torre col·locant amb cura una carta de terra i, sovint, cartes de mur al voltant per reforçar l'estructura o intentar que Toto pugi de planta, la qual cosa només és possible si es compleixen certes condicions marcades per les cartes de missió en joc (per exemple, tenir un nombre mínim de plantes construïdes, o haver usat un determinat tipus de mur). L'equip disposa també de cartes d'acció que poden alterar les regles del torn o introduir efectes especials, afegint varietat a cada partida.
Si Toto arriba a la planta objectiu indicada a la carta d'objectiu abans que la torre s'ensorri, tot l'equip guanya la partida; si la torre cau abans, el grup perd i cal començar de nou. La caixa inclou a més un mode competitiu, creat per la comunitat de fans i aprovat pel propi autor, per als qui prefereixin mesurar-se entre ells en lloc de cooperar.
Ens recorda inevitablement a Rhino Hero, un altre clàssic de construir torres de cartró sense que caiguin, però El Gato y la Torre eleva bastant la dificultat i la tensió, la qual cosa el converteix en una proposta bastant més interessant per a un públic adult: les condicions de les cartes de missió i les restriccions de col·locació, ja que certes peces només poden recolzar-se de determinada manera, o exigeixen usar una sola mà, obliguen a pensar cada moviment, no només a tenir bon pols. El resultat és una barreja perfecta entre rialles, nervis i aquest silenci tens que s'apodera de la taula just abans de col·locar la peça definitiva, una cosa que hem comprovat de primera mà a les nostres nits de jocs d'agost.
El Gato y la Torre
👉 Mira els propers esdeveniments i vine a la teva primera trobada a Meetup, segueix-nos a Instagram @kleff.bcn o escriu-nos des de la pàgina de contacte. Et guardem una cadira.